"Classe política" i llistes tancades

El concepte "classe política" és antitètic amb el de democràcia. No hi hauria d'haver una "classe política" diferenciada de la resta de ciutadans. No hi hauria d'haver una classe social dedicada als afers polítics, però a Espanya és així, i en el present aquest sistema no fa més que reafirmar-se i tancar-se. La participació en política a través dels partits és una mena d'organització de la política que reafirma el poder dels grups polítics i dels seus òrgans de poder. Els secretaris d'organització són els autèntics electors, els que posen a les persones en les llistes en funció de la seva fidelitat, dels seus gustos o d'altres criteris de valoració. L'elector no té la possibilitat de confeccionar la seva llista en funció dels seus propis criteris, i per tant perd capacitat d'elecció. Així, el sistema pateix una seriosa merma democràtica. El sistema espanyol de tria a través de llistes tancades és una aberració que solament coneixen altres països de "gran tradició democràtica" com Portugal, Romania, Bulgària o Turquia. La "classe política" que se'n deriva de tot això no és un grup de persones selectes, no és una tria dels millors, sinó la d'aquells que saben grimpar dins dels partits, i la dels que tenen bona vista per votar en els parlaments no segons els seus criteris, sinó allò que amb els dits ordena el líder del grup parlamentari. El que necessitem, avui més que mai, no són llistes, sinó llestos i llestes. Tothom hauria de poder fer política; s'han d'evitar els professionals de la política que es dediquen exclussivament a viure dels càrrecs públics. Cal que les millors persones de la societat puguin servir un temps com a polítics sense haver de dependre de les maquinàries partidistes.
Sobretot a nivell dels municipis petits el sistema de partits és absurd. Això solament es pot corregir mitjançant llistes obertes. Fa molts anys que es parla d'elaborar una llei electoral catalana, però als partits, monopolitzadors del poder, no sembla que els interessi democratitzar més el sistema. Catalunya, que ha perdut ja el lideratge econòmic dins l'Estat, també està perdent veu en la modernització i democratització de les institucions. La ressaca de la Transició ha deixat el país en mans del nou caciquisme partitocràtic.