Dreta llei, encara som República

Hem de tenir present una cosa important respecte al nostre sistema polític. Avui, que tothom s'omple la boca de democràcia i d'imperi de la llei per denostar referèndums independentistes i per il·legalitzar partits molestos, cal considerar la naturalesa de l'actual monarquia parlamentaria espanyola.
És cert que aquest règim actual prové de la reforma del sistema franquista impulsada l'any 1976, i culminada amb la constitució de 1978, de quina legitimitat dubtem, com queda escrit un un altre article d'aquest bloc. És cert també que el franquisme MAI no va constituir un estat de dret, ans al contrari, havia acabat per les armes amb l'estat de dret i democràtic precedent: la Segona República espanyola. Solament el poble espanyol podia restablir la legitimitat de l'Estat, i triar-ne la forma i estructura. Però no es va permetre que s'instal·lés un debat sobre monarquia i república, es va fer votar la gent el 15-J del 77 i aquelles corts es van autoproclamar constituents, de forma arbitrària. Els franquistes d'UCD, AP, i els oportunistes del PSOE, PCE-PSUC i CiU van donar per bona l'herència de Franco i el monarca imposat per aquest. Aquella Transició que alguns titllen de modèlica no va ser més que una transacció de poder, un repartiment de cromos on el poble quedava convenientment marginat i l'opció republicana bandejada, acusada d'haver portat la guerra civil, identificada com la culpable del desastre que assolà el país en els anys 30.
Després de tants anys la mentida es va desfent, els estudis rigorosos demostren que aquell cop d'estat va tenir més d'aventura desemònica que d'alternativa a un sistema republicà en crisi, que les circumstàncies internacionals van afavorir el seu assentament (nazisme, feixisme). I la lògica pura demostra que ni el franquisme, ni la seva reforma posterior, han llevat legitimitat al sistema anterior, que han volgut anorrear. Així, sota la dubtosa democràcia espanyola actual, jeu l'únic sistema legítim, autènticament democràtic, que ha tingut l'Espanya procedent del segle XX: la Segona República.

Cap a un plebiscit per la República

La imposició franquista de la monarquia borbònica vigent a Espanya va ser assumida per la majoria de partits polítics a les eleccions de 1977 com a "mal menor", i per accelerar el final de la Dictadura. En aquell context la majoria de polítics i intel·lectuals van donar suport a la "criminalització" de la Segona República, identificant-la com la responsable de la guerra civil. Absurda idea que va fer fortuna, i que amagava l'autèntica responsabilitat del conflicte armat, que van provocar els generals colpistes de juliol de 1936.
Traïda pels sublevats, traïda després del franquisme pels partits de la Transició, la República espanyola ha de ser defensada per tot aquell que es reivindiqui demòcrata (o és que la monarquia és l'essència de la democràcia?). O, si de cas, cal establir un termini per tal que el poble espanyol, per primera vegada en la seva història, pugui pronunciar-se sobre aquesta qüestió. Cal promoure aquest plebiscit per veure si hem de seguir essent monarquia o si s'estableix la Tercera República, cosa que clouria amb honor la pàgina més negra de la nostra història recent: l'assassinat de la democràcia republicana i l'establiment de la modalitat espanyola de l'ignominiós feixisme