La República traïda

Yagüe, el 14 d’agost de 1936, quan acabava de prendre Badajoz:

"Terminados los combates, tras la victoria, arengará Yagüe a lo que queda de su tropa: «Legionarios: Merecéis el triunfo: porque frente a los que sólo saben odiar, vosotros sabéis amar y cantar y reír. Allá lejos está Madrid, legionarios, y allí llegaremos todos; porque, para guiar nuestros pasos en la lucha, resucitarán los que aquí cayeron luchando por España. Legionarios de la 16ª Compañía. ¡Qué pocos habéis quedado y qué orgulloso me siento de vosotros! Gritad conmigo: ¡Viva España! ¡Viva la República! ¡Viva el Ejército!

Nada más estallar el Alzamiento los generales sublevados crean un embrión de dirección militar para la guerra que se inicia. Nace la Junta Suprema Militar, que desaparecerá en poco tiempo, sin dejar apenas más que algunos manifiestos y proclamas. Bandos concluidos con un ¡Viva la República!, firmados por los generales Cabanellas, Queipo, Mola, Franco, Saliquet, Fanjul, Goded, etc."
Extret d’internet: Luís E. Togores: Millán Astray, legionario.

Els mateixos militars sublevats no tenien ni idea del sistema polític que volien instaurar, ni tan sols la bandera. Aixecats inicialment sota la mateixa bandera que els republicans demòcrates, no en van renunciar fins al mes d'agost en què els requetès (carlins) van pressionar per fer enarborar la bandera monàrquica, que poc a poc fou substituida per la republicana en els fronts de l'exèrcit sublevat nacionalista. Lentament, i a mesura que la Itàlia mussoliniana i l'Alemanya hitleriana consolidaven la seva relació amb el militars rebels espanyols, l'embrió d'Estat, il·legítim, que aixecaven els militars sublevats, prengué la fesomia d'un vague feixisme, controlat per les elits econòmiques agràries i industrials. Mai, però, lògicament, aquell Estat va ser legal, la "raó" li va venir de la força, però no del dret ni dels vots del poble. Ni aquell Estat va ser mai un Estat de Dret, ni es pot considerar el seu derivat monàrquic un Estat establert per la voluntat de poble, car l'establiment de l'Estat constitucional de 1978, sense ruptura, hereu de la il·legitimitat franquista, va patir moltes irregularitats que anirem explicant més endavant.